La reforma
Fins ara, quan les persones amb discapacitat necessitaven d’un suport i representació acudíem al jutjat per sol·licitar una incapacitació judicial, que era un procediment judicial mitjançant el qual es limitava o substituïa la capacitat d’obrar de la persona i es nomenava a un tutor o curador. Aquest era l’encarregat de representar, total o parcialment, a la persona incapaç. Amb la nova regulació passem d’aquest sistema basat en la substitució i representació, com és el cas de la tutela o la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, a un de nou on allò fonamental és la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat. Aquest canvi té l’objectiu de respectar la seva dignitat, vetllar el compliment dels seus drets fonamentals i el respecte a la lliure voluntat de les persones amb discapacitat, així com en els principis de necessitat i proporcionalitat de les mesures de suport que, en el seu cas, puguin necessitar aquestes persones per l’exercici de la seva capacitat jurídica.
Aquesta reforma es dona a nivell estatal a través de la, Llei 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, i que reforma el Codi Civil espanyol. A nivell català, hi ha competència exclusiva en matèria de dret civil, per tant cal adaptar el propi Codi Civil català a la reforma de l’espanyol. Aquesta modificació està en tràmit, per tant ens regim per el decret transitori 19/2021.
La nova regulació era necessària per actualitzar la legislació vigent i adaptar l’ordenament jurídic espanyol a l’article 12 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. Els valors sobre els que es construeix aquest article són: la dignitat, l’autodeterminació, els drets, el suport, la voluntat, el respecte i la igualtat.
Què canvia?
Aquesta alteració implica un canvi total de model, on prèviament hi predominava la substitució en la presa de decisions, per un que es basa en el respecte a la voluntat i el desig de la persona. Desapareix la incapacitació o el procediment de modificació de la capacitat d’obrar. Ara s’implementarà un procediment on s’aprovisionaran suports per a l’exercici de la capacitat jurídica, posant a les persones amb discapacitat en una situació d’igualtat en els procediments jurídics.
“La capacitat resulta inherent a la condició de persona humana i per això no pot modificar-se” Títol XI del Codi Civil Espanyol.
Trobem més canvis significatius en el nou model, com que les persones que tenen la capacitar modificada i una tutela, curatela o la pàtria potestat prorrogada, poden demanar revisió de les sentències a partir del 3 de setembre i cada tres anys per adaptar-les si és necessari. També hi haurà una priorització de la via voluntària, i només es recorrerà al procediment judicial quan hi hagi conflicte entre les parts o el Ministeri Fiscal.
Per últim, el nou model canvia la funció de representació, sigui total o parcial (tutela o curatela, respectivament), per una funció assistencials, amb una representació en actes concrets, que ha d’estar estipulada per sentència. Així es passa d’una intervenció basada en la protecció i el benestar a una intervenció basada en la voluntat de la persona i el respecte al seu projecte de vida.
Pel que fa a les entitats tutelars/de suport…
Les entitats tutelars tindran una funció de suport a la presa de decisions de les persones amb discapacitat intel·lectual, física o sensorial. L’objectiu és facilitar l’exercici de la capacitat jurídica per que aquestes persones afrontin processos judicials i legals en situació d’igualtat. Els suports que es donaran seran adaptats a cada persona i les seves necessitats per tal de garantir els deus drets i benestar.
“Res sobre nosaltres sense nosaltres” Charlton, 1998.
Actualment.. a nivell pràctic:
La figura del poder preventiu pel cas del discapacitat ja existia en l’anterior legislació. El que és nou, però, son les mesures de designació voluntària. Aquestes mesures via notarial serveixen per poder anomenar de forma voluntària per part de la persona amb discapacitat un assistent, ja sigui pel futur (en previsió d’una necessitat de suport) o pel moment actual (si ja s’aprecia una necessitat de suport). L’assistència es pot fer segons les necessitats específiques de la persona, i també es poden establir mesures de control per evitar excessos o abusos. És molt recomanable que tant l’assitit com l’assistent comprin amb assessorament a l’hora de concretar l’abast de les mesures de suport, ja que en el cas d’un nomenament incomplert o defectuós no sempre es podrà resoldre per la mateixa via notarial.
Si les mesures de suport son insuficients o l’assistent no obra correctament, es pot acudir als tribunals. La designació voluntària comporta certs dubtes i incògnites, com el criteri d’una persona discapacitada a l’hora d’escollir i acceptar les mesures d’assistència idònies per a ella mateixa. També són delicats els nomenaments fets en previsió futura, amb el problema de decidir en quin moment concórrer a les mesures i de quina forma, i com acreditar-ho.
Amb la nova regulació, també han sorgit problemàtiques degudes a la falta de pràctica segons la nova normativa. És el cas de persones amb gran discapacitat, que son citades als jutjats o a declarar per videoconferència i no poden entendre la situació en que es troben. Aquestes situacions s’hauran de reservar a persones amb una mínima capacitat per entendre el contingut de l’actuació que se’ls demana. De la mateixa forma, aquestes persones amb una certa capacitat també podrien negar-se a rebre mesures de suport, fent que no es trobin en situacions d’igualtat representativa en un procés judicial.
La reforma evita revisar per la via judicial guardes de fet que ja s’estiguessin duent a terme, com serien pares que cuiden fills, o viceversa ja sigui a casa, en una residència o un centre especialitzat. Es considera que si les guardes funcionen i compleixen en cobrir les necessitats de la persona, no cal anar al jutjat, només en el cas de requerir algun tipus d’autorització puntual.
Què podem fer com a familiars?
Un aspecte molt important amb aquesta nova legislació és que hi ha la previsió de revisar totes les sentències dictades en procediments d’incapacitació des de l’entrada en vigor del Decret Llei 19/2021, el 3 de setembre. Així s’adaptaran totes les antigues sentències a la nova normativa vigent. Aquesta revisió s’haurà de fer pel Jutjat o per la Fiscalia (d’ofici), en el termini de 3 anys.
Hi ha l’opció de demanar a instància de part, com podrien ser les residències o les institucions que estiguin encarregades dels serveis de cures o assistència, o fins i tot, la mateixa persona amb discapacitat. En aquests casos la revisió s’haurà de fer en el termini d’un any des de que es demana.
La finalitat d’aquestes revisions és atorgar més capacitats a les persones declarades incapacitades, limitant l’àmbit d’actuació dels fins ara tutors, curadors o titulars de la pàtria potestat. De la mateixa manera, hi pot haver situacions en que interessi una revisió de les mesures perquè es consideren insuficients, no es poden dur a terme correctament o la persona assignada, pels motius que siguin, està incapacitada per seguir amb la cura o l’assistència. En aquest cas és recomanable recórrer a instància de part, per poder dur a terme aquesta revisió el més aviat possible.
Dret transitori i responsabilitat civil
A tot això, la legislació vigent està regida per un decret transitori, a espera de l’aprovació de la reforma del Codi Civil català. Mentre no es procedeixi a la revisió de les resolucions judicials, es mantindran les figures de protecció de la legislació anterior (tutela, curatela, pàtria potestat rehabilitada o prorrogada).
Pel que fa a la responsabilitat civil, es modifica l’article 299 del Codi Civil espanyol, en el sentit de que la persona amb discapacitat passa a respondre civilment dels danys causats a altres persones. Caldrà esperar a veure si aquesta mesura també s’incorpora a la revisió del Codi Civil de Catalunya, que està en procés a dia d’avui.