El diagnòstic final el farà un professional de l’àmbit de la salut; però per fer-lo adequadament, les descripcions i informacions que aporta la família, els docents i professors i altres persones de l’entorn personal són molt rellevants. Una vegada fet el diagnòstic, es determina el tipus d’intervenció. El més probable és que aquesta intervenció es dugui a terme des de diferents àmbits (educatiu, familiar, terapèutic, psicològic i psiquiàtric).

La principal característica diagnòstica és l’existència i persistència d’un patró de comportament repetitiu i continuat en el que no es respecten els drets bàsics dels altres, les normes o regles socials pròpies de l’edat, que segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM (de l’anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) es manifesta amb la presència, en els darrers 12 mesos de, almenys, 3 de 15 criteris que mostrem seguidament.

Agressió a persones i animals

• Sovint assetja, amenaça o intimida a d’altres.
• Sovint inicia baralles.
• Ús d’armes provocant danys seriosos a tercers.
• Exerceix la crueltat física contra les persones.
• Exerceix la crueltat física contra els animals.
• Furts i robatoris, enfrontament amb les víctimes.
• Assetjament i violacions sexuals.

Destrucció de la propietat

• Provocar incendis amb la finalitat de danyar la propietat.
• Destrucció de la propietat.

Engany o robatori

• Vulneració, apropiació de l’habitatge, propietat, automòbil o altres pertinences personals .
• Ús de la mentida i l’engany per obtenir objectes, favors o per evitar obligacions i compliments.
• Furts i robatoris sense enfrontament amb la víctima.

Incompliment greu de les normes

• Hàbits de lleure i diversió no adequats a l’edat, freqüenta ambients no desitjables, abans dels 13 anys.
• Absentisme escolar, iniciat abans dels 13 anys.

Per tal de fer un bon diagnòstic, utilitzarem sistemes de mesura, que podran ser: per avaluació directa, per avaluació dels companys, autoadministrats i altres que podran respondre persones de l’entorn proper (família i professors).

El trastorn de  la conducta provoca un malestar clínicament significatiu, que repercuteix en els àmbits socials, familiar, acadèmic i laboral dels infants, adolescents i joves afectats.

És probable que el trastorn de conducta clínicament diagnosticat vingui precedit per un Trastorn Negativista Desafiant (TND); un trastorn que genera dificultats en la regulació conductual i emocional. El TND que no inclou comportaments relacionats amb les agressions a persones o animals, ni destrucció de la propietat, furts, enganys o mentides, però sí un patró de desregulació emocional, amb humor irritable i enuig, que marquen l’estil relacional.

Referència:

American Psychiatric Association., et al. DSM-5: Manual Diagnóstico Y Estadístico De Los Trastornos Mentales. 5a ed. Editorial Médica Panamericana, 2014.