Amb quin perfil de joves treballes?

Treballo amb un perfil de joves amb patologia dual o trastorn de la conducta que presenten majoritàriament dificultats en la gestió emocional, dificultats en l’àmbit de l’autoestima i seguretat en ells mateixos. Una sèrie de comportaments disfuncionals; moltes vegades relacionats amb l’addicció de substàncies tòxiques o la dependència a les noves tecnologies.

Com vas decidir entrar en el sector?

Des de jove sempre he tingut una inquietud per l’ajuda i el contacte amb les persones més necessitades. Però el que realment va fer que entrés en el sector va ser que jo mateixa vaig viure una experiència durant l’adolescència: el fet d’experimentar i aprendre al llarg d’aquest procés va fer que prengués la decisió d’estudiar psicologia, amb la motivació principal de poder ajudar a altres que passen per la mateixa situació que jo vaig passar.

Per què t’agrada la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és… tot. L’intent de connectar amb les persones que estan passant per una situació difícil, de traslladar l’aprenentatge, el fet de poder empatitzar i comprendre’ls per tal que siguin capaços de treure la seva força i potencial, i tirar endavant. En definitiva, donar la mà i acompanyar a aquells que estan en un moment difícil de les seves vides perquè puguin ser feliços.

Quant temps portes exercint? Què has après en aquest temps?

Ara mateix porto aproximadament tres anys i mig exercint com a psicòloga clínica.

El que he après -que és molt- és a mirar i a veure a cadascun dels nois, noies i també a les seves famílies com a persones individuals que tenen les seves experiències vitals i característiques de personalitat, éssers únics que necessiten compressió.

I també, tot allò que a una persona li ha servit no té per què servir-li a una altra: cal valorar cada cas amb la individualitat necessària per poder arribar a cada persona d’una forma totalment empàtica i sobretot sense jutjar.

Quines poden ser les expectatives d’un jove que acudeix a Amalgama7?

Els joves que arriben a Amalgama7 normalment no vénen per voluntat pròpia perquè, com ja sabem, el període de l’adolescència comporta una falta de consciència sobre el problema i una tendència a situar-se en la zona de confort i no veure allò que l’adult, moltes vegades, sí que és capaç de veure. El pas més important per aquests joves és adonar-se de la situació en la qual estan, de totes les dificultats que tenen en certes àrees, moltes vegades lligades a la falta de seguretat i confiança en ells mateixos.

Les expectatives del joves són estar bé amb ells mateixos i sobretot amb la família, perquè moltes vegades el que més deteriorat està és la relació amb els pares, amb les mares i amb els germans.

I d’altra banda està el seu projecte vital. Moltes vegades a conseqüència del fracàs acadèmic i de les dificultats en l’àmbit formatiu i laboral, s’ha de construir a poc a poc un projecte vital i tenir la motivació i la il·lusió perquè la seva vida tingui un sentit.

Què es considera un cas d’èxit?

Cada noi o noia ha de veure què és l’èxit per a cadascun, però en termes globals, podem referir-nos a tot aquella persona que s’hagi trobat a si mateixa, que sigui conscient de l’experiència viscuda, que tingui visió d’un futur, que hagi adquirit eines per adonar-se en cada moment d’aquelles coses que li beneficien, i poder reforçar-se quan les coses van bé. En definitiva, aconseguir estimar-se a un mateix.

Què diries a les persones que estan vivint situacions conflictives a causa d’un trastorn conductual?

El primer missatge és que res en aquesta vida és un fracàs, tot és un aprenentatge. Per arribar a això és important saber escoltar als que t’envolten, no sols sentir, sinó escoltar. Tenir en compte allò que et diuen les persones que t’estimen és important per ampliar la visió sobre tu mateix i sobre la vida en general.

I a les famílies d’aquests nois i noies, els hi diria que en aquesta vida tot és una qüestió de fases, d’etapes. No perdre l’esperança és fonamental: cal confiar en els nois i noies, i cal veure-ho des de la perspectiva més realista en cada cas. La família és fonamental perquè els nois avancin.