Què és el trastorn límit de la personalitat?

Un Trastorn de la Personalitat es defineix com un patró permanent i inflexible d’experiència interna i de comportament que s’aparta de les expectatives culturals i de l’entorn de la persona. Hi ha deu Trastorns de la Personalitat descrits al DSM-V recollits en els grups A, B i C.

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) se situa en el grup B, caracteritzat per conductes emocionals, erràtiques i inestables. Els trets més característics d’aquest trastorn són patrons d’inestabilitat en les relacions, en la auto-imatge i en l’afectivitat, a més d’una actitud impulsiva.

Com es detecta el trastorn límit de la personalitat?

Els criteris diagnòstics que especifica el DSM-V són: patró dominant d’inestabilitat en les relacions interpersonals, de l’autoimatge i dels afectes i impulsivitat intensa, que comença durant les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diferents contextes. Es manifesta per 5 (o més) dels següents fets:

1. Esforços frenètics per evitar un abandonament real o percebut. Moltes persones que pateixen TLP ho passen malament quan estan soles, fins i tot en lapses curts, o quan estan envoltades de gent. El temor a la solitud les fa especialment vulnerables a l’abandonament; també, en part, perquè sovint necessiten una figura estable per calmar les seves ansietats i tenir cert sentiment de seguretat al món (dependència emocional).
2. Relacions personals inestables, amb extrems d’idealització i devaluació. És freqüent que la persona idealitzi ràpidament a aquells amb qui se sent connectat, però que aquesta actitud es reverteixi ràpidament a l’altre extrem, amb comentaris hostils o de rebuig; una manifestació indirecta de la dependència. Poden dir, per exemple, “no vull veure’t” quan en realitat volen dir “no marxis, et necessito”. Això acostuma a passar quan se senten rebutjades o perceben que l’altra persona no els para prou atenció, i qualsevol petit detall pot desencadenar aquesta sensació de traïció i dolor en una persona que pateix TLP.
3. Alteració de la identitat i autoimatge inestable. Les persones que pateixen TLP sovint tenen problemes per assumir rols constants i fer eleccions ocupacionals, i acostumen a confondre els propis desitjos i emocions amb els de la persona o persones amb qui tenen una relació íntima. Els costa ser constants i sovint adopten trets d’altres per “retenir” el seu amor i es mostren molt variables en els seus sentiments.
4. Impulsivitat en al menys dues àrees potencialment nocives per sí mateixes. Per exemple, tendències a malgastar els diners (fins i tot quan no s’ho poden permetre), abús de substàncies (per desconnectar i “no pensar”), conducció temerària o afartaments de menjar per ansietat o per regular les emocions.
5. Comportaments intensos o amenaces de suïcidi recurrent, automutilació. Malgrat que aquests comportaments acostumen a percebre’s com intents de xantatge emocional, en realitat, a la majoria de casos, són l’única manera que la persona que pateix TLP ha après per apaivagar i regular els seus estats emocionals i fer front a situaciones difícils. Això passa degut a una manca d’eines emocionals, i l’objectiu real és “deixar de patir”.
6. Inestabilitat afectiva per una notable reactivitat de l’estat d’ànim. Els canvis d’ànim bruscos són freqüents i acostumen a estar relacionats amb les relacions interpersonals. Les persones que pateixen TLP acostumen a veure les coses de color blanc o negre, i els costa integrar una percepció de les coses i de les persones realista i constant.
7. Sentiments crònics de buit. S’avorreixen amb facilitat i constantment cerquen alguna activitat per omplir un buit que defineixen com “desolador”.
8. Ira inapropiada o intensa o dificultats per controlar la ira. Les respostes impredictibles i les explosions emocionals sobtades, de vegades intenses i que espanten a les persones a qui estan dirigides. Aquestes conductes sovint van seguides de sentiments de culpa, i alimenten la mala imatge que tenen de sí mateixos.
9. Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus. En moments d’estrès, les persones amb TLP es poden tornar extremament desconfiades i pensar que els altres els volen fer mal. Molts tenen la sensació de ser constantment observats i jutjats.

Com actuo?

Si sospites que pateixes trastorn límit de la personalitat o que algú del teu entorn en pot tenir, informar-se sobre el trastorn per entendre els motius rere aquests comportaments és clau. La comprensió de l’entorn juga un paper rellevant en el tractament i la millora. Tanmateix, una persona amb TLP necessita assistència professional per poder fer canvis significatius, assolir relacions sanes i estables i desenvolupar eines que li permetin el benestar emocional.

Referència:

Criterios diagnósticos del trastorno límite de la personalidad