Trastorn Límit de la Personalitat

Què és el trastorn límit de la personalitat? Com es detecta?

El trastorn límit de la personalitat es caracteritza per patrons d’inestabilitat en les relacions, en la autoimatge i en l’estat d’ànim, agreujats per la por l’abandonament i la dependència emocional.

Què és el trastorn límit de la personalitat?

Un Trastorn de la Personalitat es defineix com un patró permanent i inflexible d’experiència interna i de comportament que s’aparta de les expectatives culturals i de l’entorn de la persona. Hi ha deu Trastorns de la Personalitat descrits al DSM-V recollits en els grups A, B i C.

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) se situa en el grup B, caracteritzat per conductes emocionals, erràtiques i inestables. Els trets més característics d’aquest trastorn són patrons d’inestabilitat en les relacions, en la auto-imatge i en l’afectivitat, a més d’una actitud impulsiva.

Com es detecta el trastorn límit de la personalitat?

Els criteris diagnòstics que especifica el DSM-V són: patró dominant d’inestabilitat en les relacions interpersonals, de l’autoimatge i dels afectes i impulsivitat intensa, que comença durant les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diferents contextes. Es manifesta per 5 (o més) dels següents fets:

  1. Esforços frenètics per evitar un abandonament real o percebut. Moltes persones que pateixen TLP ho passen malament quan estan soles, fins i tot en lapses curts, o quan estan envoltades de gent. El temor a la solitud les fa especialment vulnerables a l’abandonament; també, en part, perquè sovint necessiten una figura estable per calmar les seves ansietats i tenir cert sentiment de seguretat al món (dependència emocional).
  2. Relacions personals inestables, amb extrems d’idealització i devaluació. És freqüent que la persona idealitzi ràpidament a aquells amb qui se sent connectat, però que aquesta actitud es reverteixi ràpidament a l’altre extrem, amb comentaris hostils o de rebuig; una manifestació indirecta de la dependència. Poden dir, per exemple, “no vull veure’t” quan en realitat volen dir “no marxis, et necessito”. Això acostuma a passar quan se senten rebutjades o perceben que l’altra persona no els para prou atenció, i qualsevol petit detall pot desencadenar aquesta sensació de traïció i dolor en una persona que pateix TLP.
  3. Alteració de la identitat i autoimatge inestable. Les persones que pateixen TLP sovint tenen problemes per assumir rols constants i fer eleccions ocupacionals, i acostumen a confondre els propis desitjos i emocions amb els de la persona o persones amb qui tenen una relació íntima. Els costa ser constants i sovint adopten trets d’altres per “retenir” el seu amor i es mostren molt variables en els seus sentiments.
  4. Impulsivitat en al menys dues àrees potencialment nocives per sí mateixes. Per exemple, tendències a malgastar els diners (fins i tot quan no s’ho poden permetre), abús de substàncies (per desconnectar i “no pensar”), conducció temerària o afartaments de menjar per ansietat o per regular les emocions.
  5. Comportaments intensos o amenaces de suïcidi recurrent, automutilació. Malgrat que aquests comportaments acostumen a percebre’s com intents de xantatge emocional, en realitat, a la majoria de casos, són l’única manera que la persona que pateix TLP ha après per apaivagar i regular els seus estats emocionals i fer front a situaciones difícils. Això passa degut a una manca d’eines emocionals, i l’objectiu real és “deixar de patir”.
  6. Inestabilitat afectiva per una notable reactivitat de l’estat d’ànim. Els canvis d’ànim bruscos són freqüents i acostumen a estar relacionats amb les relacions interpersonals. Les persones que pateixen TLP acostumen a veure les coses de color blanc o negre, i els costa integrar una percepció de les coses i de les persones realista i constant.
  7. Sentiments crònics de buit. S’avorreixen amb facilitat i constantment cerquen alguna activitat per omplir un buit que defineixen com “desolador”.
  8. Ira inapropiada o intensa o dificultats per controlar la ira. Les respostes impredictibles i les explosions emocionals sobtades, de vegades intenses i que espanten a les persones a qui estan dirigides. Aquestes conductes sovint van seguides de sentiments de culpa, i alimenten la mala imatge que tenen de sí mateixos.
  9. Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus. En moments d’estrès, les persones amb TLP es poden tornar extremament desconfiades i pensar que els altres els volen fer mal. Molts tenen la sensació de ser constantment observats i jutjats.
Com actuo?

Si sospites que pateixes trastorn límit de la personalitat o que algú del teu entorn en pot tenir, informar-se sobre el trastorn per entendre els motius rere aquests comportaments és clau. La comprensió de l’entorn juga un paper rellevant en el tractament i la millora. Tanmateix, una persona amb TLP necessita assistència professional per poder fer canvis significatius, assolir relacions sanes i estables i desenvolupar eines que li permetin el benestar emocional.

 

Referència:

Criterios diagnósticos del trastorno límite de la personalidad