“El repte és aconseguir que una persona amb TC tingui una màxima qualitat de vida”

Entrevista a Emma Badia, psicòloga a la fundació AMPANS

L’Emma Badia és psicòloga de la fundació AMPANS i ajuda a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta i a les seves famílies a fer front al seu dia a dia.


Quant temps fa que treballes a AMPANS? Quin càrrec tens actualment?

Fa uns 17 anys que treballo a AMPANS. Actualment soc psicòloga del servei residencial per infants i adolescents i persones adultes de la fundació.

 

Amb quin perfil de persones treballes?

Treballo amb persones amb discapacitat intel·lectual. Generalment són infants i adolescents, però també hi ha adults que tenen unes necessitats específiques, com poden ser alteracions de conducta, autisme o malaltia mental.

 

Com és el teu dia a dia a AMPANS?

El dia a dia és variat: no hi ha un dia que sigui igual. Però la jornada té un objectiu comú, i és garantir que les persones tinguin una atenció de qualitat i que els seus plans d’atenció siguin el més individualitzats possible. De fet, el dia el podríem separar en tres funcions.

Una seria avaluar la conducta d’aquestes persones i planificar la intervenció més adequada: analitzant els espais i adequant el material.

Una altra funció seria acompanyar, assessorar i formar els professionals d’atenció directa, que són els que majoritàriament porten a terme aquesta intervenció, per a què aquesta sigui la millor i aconseguim el major èxit possible.

La tercera branca seria fer un seguiment directe a les persones amb discapacitat; un seguiment psicològic individualitzat i directe a les persones.

Això no ho faig sola: ho faig en coordinació amb el SESM-DI [Servei Especialitzat de Salut Mental per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual], amb el responsable higiènic-sanitari i amb tots els equips professionals de les llars-residència.

 

“2El que vol la família és tenir la seguretat que el seu fill estarà ben atès.”

 

Quines són les necessitats d’una família que acudeix a AMPANS amb un “problema de trastorns de conducta”?

Una família, quan té un fill o filla amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta, el que busca són eines i recursos per poder atendre i garantir la millor atenció possible al seu fill.

Els pares també necessiten la seguretat que el seu fill estarà atès per tota la vida i que aquesta atenció serà òptima, garantint els màxims de qualitat de vida. També que li donin la confiança que el seu fill estarà ben atès per professionals experts que vetllen pel millor per ell.

També busquen recursos per fer més fàcil el fet de tenir un fill a casa. Al final, el que vol la família és tenir la seguretat que el seu fill estarà ben atès, i estar assessorada sobre com el poden tractar a casa.

 

De quins recursos disposa l’entitat per fer front als trastorns de conducta?

Hi ha una escola d’educació especial amb unitats específiques per nens amb alteracions de conducta i unitats específiques per autisme. També hi ha unes llars-residència infantils on s’atenen infants i adolescents amb discapacitat intel·lectual. També hi ha unitats dins d’aquestes llars-residències que estan especialitzades en autisme, i d’altres llars que estan especialitzades en atendre persones amb trastorn de conducta.

Si passem a l’etapa adulta, hi ha una residència per persones amb trastorns de conducta i una residència d’adults amb suport generalitzat. També hi ha el centre ocupacional i les llars-residència, que poden atendre persones amb trastorns de conducta lleus.

 

Quin és el repte a assolir en quant als trastorns de conducta?

Que una persona, malgrat tingui discapacitat i trastorns de conducta, pugui tenir una màxima qualitat de vida i pugui tenir un funcionament el més normalitzat possible, i que aquestes alteracions no interfereixin el seu dia a dia. Això vol dir que hem fet bé la feina: que hem pogut fer uns plans individualitzats, que hem pogut adaptar les estratègies, que hem ensenyat les habilitats i hem pogut fer modificacions que a aquesta persona li han permès adaptar-les a la seva vida, per posar-les en pràctica i que els hi funcionin.

 

“El repte és aconseguir que una persona, malgrat tenir un trastorn de conducta, pugui tenir una màxima qualitat de vida.”