El desconfinament en infants i adolescents: com afecta i com explicar-lo

Quines emocions poden experimentar els nens i adolescents durant el desconfinament i consells sobre com explicar aquesta situació

En aquesta situació excepcional, és normal que infants i adolescents puguin experimentar reaccions i emocions molt diverses. En aquest sentit, és important escoltar-los i acompanyar-los amb molta paciència: la comunicació és fonamental.

 

La situació suscitada pel coronavirus ha suposat pèrdua de llibertat i, fins i tot, pèrdues familiars. Això implica un impacte emocional en infants i adolescents que pot allargar-se en el temps. Pot donar-se el cas que algun d’ells manifesti el seu malestar fins i tot quan s’hagi tornat a una certa normalitat.

 

Amb el desconfinament, els infants i adolescents poden experimentar noves emocions que poden variar en cada cas, des de la frustració fins a la por.

Noves emocions 

La limitació de l’espai i del temps pot despertar reaccions com ara frustració o enuig, ja que actualment, el fet de sortir al carrer no implica tenir la mateixa llibertat que abans. Aquestes emocions són totalment comprensibles, amb la qual cosa és essencial que se sentin compresos i acompanyats i que tinguin presents les indicacions que marquen les autoritats a l’hora de sortir.

Altres infants manifestaran por al contagi, inseguretat o angoixa a l’hora d’anar al carrer. Per això és essencial transmetre tranquil·litat i seguretat. És important recordar que aquesta és una situació temporal, que les mesures aniran canviant sempre que els casos contagiats vagin disminuint i la pandèmia estigui controlada.

Per tal de fer més senzilla la gestió de les emocions i la tornada al carrer, hi ha una sèrie de recomanacions que es poden seguir. Segons l’edat i el nivell de comprensió de l’infant o jove, les explicacions s’hauran d’adaptar.

El desconfinament en menors de 7 anys

Els menors de 7 anys requereixen explicacions breus i senzilles, sempre tenint en compte el nivell de comprensió i maduresa. Es pot explicar què succeeix per mitjà d’exemples de malalties que abans s’han viscut, com ara un refredat.

També és important posar-los en context: “haurem de deixar una distància entre les persones”, “portarem mascaretes per continuar estant sans”… Així s’evita que, arribat el moment, es trobin per sorpresa amb una situació inèdita.

Per tal de facilitar l’explicació, es recomana recórrer a suports visuals: dibuixos o imatges per abans de sortir i en tornar a casa.

Abans de sortir: 

  • Explicar que es deixarà una distància amb les persones.
  • Dibuixar el recorregut per on s’anirà.
  • Com s’anirà: amb mascareta o no (segons les recomanacions de les autoritats sanitàries).

En tornar a casa:

  • Treure’s les sabates.
  • Desvestir-se.
  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó.
  • Rentar-se la cara.
El desconfinament en majors de 8 anys

En aquests casos, els nens majors de 8 anys segurament hagin rebut molta més informació i siguin més conscients sobre què està succeint. Però també és important assegurar-se que entenen bé què passa i resoldre tots els seus dubtes per evitar qualsevol confusió. En cas que no ho sapiguem, és millor ser sincers, assumint que desconeixem algunes respostes.

Les explicacions han de fer referència a les indicacions de les autoritats sanitàries i, posteriorment s’ha de comprovar realment que els infants i adolescents han entès el procediment. Per assegurar-se, es pot elaborar un llistat (visual o escrit) amb les instruccions bàsiques de la sortida i l’arribada a casa abans exposades.

Cal tenir en compte que, en els casos que les emocions manifestes siguin molt intenses, es pot valorar contactar amb un especialista de la salut mental per fer una valoració de l’infant i, si fos necessari, un seguiment o tractament.

 

Referència:

Desconfinament progressiu dels nens: què podem esperar i com els podem acompanyar. Faros Hospital Sant Joan de Déu.