El Trastorn de Conducta (TC) és un trastorn del comportament que s’inicia durant la infantesa o adolescència i que es manifesta amb problemes d’autocontrol conductual amb violació dels drets d’altres persones o de normes socials fonamentals. El TC pot presentar comorbiditat amb el trastorn negativista desafiant.

Els símptomes del trastorn de conducta varien amb l’edat,  en el moment del desenvolupament físic, de les habilitats cognitives i la  maduresa sexual. Es considera que un infant o adolescent desenvolupa un comportament antisocial, si el deteriorament del funcionament diari a l’escola, a casa o en qualsevol activitat significativa del seu entorn, esdevé incontrolable en qualsevol dels contextos.

En  la majoria dels casos, el trastorn de la conducta disminueix o remet amb l’edat adulta, alguns d’ells aconsegueixen una adequada  adaptació social i laboral  als seus entorns i àmbits quotidians. Tot i així, les persones que tenen antecedents de TC presenten més risc de patir  altres trastorns associats i/o comòrbids com el trastorn d’ansietat, l’estrès posttraumàtic o d’altres relacionats amb l’abús de substàncies.

Del contrari, si persisteixen poden agreujar-se i evolucionar  cap a  Trastorn negativista desafiant (TND), Trastorn Disocial (TD), Trastorn per dèficit d’atenció  amb  o sense hiperactivitat ( TDA/TDAH), també destacar que aquestes patologies poden coexistir amb l’ús de substàncies  tòxiques. Les intervencions en aquests casos esdevenen complexes  i calen actuacions multidisciplinars, des d’àmbits educatius, psicològics, psiquiàtrics,  socials i de la salut  en general, solidament  coordinats des de la gestió del cas.

Referència:

American Psychiatric Association., et al. DSM-5: Manual Diagnóstico Y Estadístico De Los Trastornos Mentales. 5a ed. Editorial Médica Panamericana, 2014.