L’Organització Mundial de la Salut ha categoritzat el brot pel nou coronavirus SARS-CoV-2 i la malaltia que provoca, la COVID-19, com a pandèmia mundial. A causa de l’expansió d’aquest virus, molts països arreu del món han demanant a la seva població el confinament a casa. Fins i tot, països com Espanya s’han vist obligats a aplicar mesures de quarantena arreu del territori per tal de frenar la propagació.

Què és el confinament? 

El confinament, també anomenat aïllament o quarantena, és un mètode utilitzat per contenir o minimitzar la propagació de malalties infeccioses. Aquesta situació és necessària per motius de salut pública, però pot ser una experiència desagradable: impossibilitat de realitzar activitats quotidianes com sortir de casa, pèrdua de llibertat, separació de les persones del nostre entorn, incertesa, etc.

Impacte del confinament en la salut mental

Investigadors del Regne Unit han publicat recentment un estudi a la revista The Lancet, que aborda l’impacte psicològic de les quarantenes. La investigació ha demostrat que el confinament és “el factor més predictiu dels símptomes del trastorn per estrès agut”.

D’altra banda, les persones en quarantena també han experimentat una alta prevalença d’angoixa i problemes com:

• Frustració
• Depressió
• Ira
• Estrès
• Ansietat
• Insomni
• Símptomes relacionats amb els temors de la infecció

L’estudi també apunta que aquelles persones amb antecedents de problemes de salut mental poden continuar amb sensacions d’ansietat i irritabilitat passats 4 – 6 mesos de la quarantena.

La salut mental dels infants i adolescents també es veu afectada. Segons l’estudi, els més joves de la casa presenten puntuacions mitjanes d’estrès posttraumàtic quatre vegades superior a aquells nens/adolescents que no han estat en aïllament.

Factors d’estrès durant el confinament

El risc de presentar problemes de salut mental derivats del confinament i la intensitat dels mateixos es poden veure afectats per:

• Durada. A més duració de la quarantena, més estrès, ira i, per tant, una pitjor salut mental.
• Por a contraure la infecció o de contagiar a altres persones. Fins i tot gran preocupació quan s’experimenta qualsevol possible símptoma relacionat amb la malaltia.
• Frustració i avorriment. Aquestes sensacions neixen de la pèrdua de la rutina habitual i el contacte social i físic i de no poder dur a terme activitats quotidianes com sortir de casa.
• Informació inadequada. Hi ha persones que afirmen que les fonts oficials proporcionen escassa informació o que és contradictòria, i això els hi suposa més estrès davant la incertesa.

Què puc fer durant el confinament?

És important tenir en compte que és una situació temporal i excepcional, i per això calen mesures eficaces per evitar els efectes psicològics negatius. Algunes recomanacions que es poden tenir en compte durant aquest període són:

• Conèixer els fets i veure-ho tot amb perspectiva. Molta informació sobre el tema no significa estar ni menys ni més segurs.
• Continuar amb les rutines. Mantenir uns horaris pels àpats, la dutxa, l’hora de dormir… És important restablir la sensació d’ordre i normalitat a casa.
• Continuar amb els estudis. Cal recordar que no són vacances, sinó una situació excepcional. El curs escolar continuarà amb la qual cosa pot ser una bona idea planificar la realització dels deures o mantenir el contacte amb els companys de classe.
• Planificar activitats per reduir l’avorriment. Pot ser una rutina d’exercici físic, veure pel·lícules, llegir, endreçar l’habitació, etc.
• Realitzar activitats de relaxació. Aquesta pot ser una oportunitat per començar amb pràctiques com la meditació, el mindfulness... Actualment hi ha moltes plataformes online de monitors que comparteixen aquestes activitats.
• Mantenir-se connectat. Veure com tothom es troba en la mateixa situació o compartir les emocions per les xarxes socials pot aportar una sensació de normalitat.
• Buscar ajuda addicional. En casos en què l’estrès o l’ansietat es tornin massa difícils de gestionar, es pot contactar amb algun professional de la salut mental via online.
• Recordar que la solidaritat i la cooperació són la millor opció. Reforçar la idea que quedar-se a casa està ajudant a altres persones a no contagiar-se, sobretot entre la població més vulnerable.

Referències:

Impacto de la COVID-19 en la salud mental. Medscape.

Five Ways to View Coverage of the Coronavirus. American Psychologial Association.

Coronavirus: cómo protegir tu salud mental durante la pandèmia de covid-19. BBC.

El impacto psicológico de la cuarentena y cómo reducirlo, según un estudio. Consejo General de Psicología de España.

Coronavirus. AMPANS.