El Manual Diagnòstic i Estadístic, el DSM per les seves sigles en anglès, és una guia àmpliament utilitzada als Estats Units per al diagnòstic dels trastorns de salut mental, tant en adults com en nens.

El DSM va ser creat per l’Associació Americana de Psiquiatria per descriure els símptomes de més de 250 desordres mentals. També ofereix estadístiques de gènere, edat i els efectes dels diferents tractaments més comuns. D’aquesta manera, els professionals de salut mental poden recórrer a aquest manual per a “comprendre millor les necessitats potencials del pacient”, però també per l’avaluació i el diagnòstic de cada cas en concret.

Des de la seva publicació el 1952, el manual s’ha revisat set vegades. Els darrers canvis es van aplicar el maig de 2013, amb el nom de DSM-5.

L’any 2000, el Manual DSM-IV-TR (una actualització de l’DSM-IV), va classificar els diferents trastorns que apareixen a la guia en cinc dimensions diferents:

1. Síndromes clínics, en les quals s’incloïen trastorns d’ansietat o alimentaris.
2. De personalitat i retard mental, com trastorns de personalitat antisocial o aquells caracteritzats per un deteriorament intel·lectual.
3. Condicions mèdiques, per exemple, pacients amb VIH / SIDA.
4. Problemes psicosocials i ambientals, en els quals s’incloïen factors com la desocupació o divorci.
5. Avaluació global del funcionament, per poder comprendre la interacció dels quatre eixos anteriors i com afecten el pacient.

Novetats a DSM-5

A diferència de l’anterior DSM (el DSM-IV), el manual actual ha eliminat els eixos en què es dividien els diferents trastorns mentals. El DSM-5 enumera els trastorns en categories juntament amb altres trastorns relacionats diferents.

Per exemple, el trastorn d’Asperger es va eliminar. En el seu lloc, s’ha incorporat a la categoria de trastorns d’espectre autista. També s’han inclòs les categories de trastorns d’ansietat, trastorns bipolars i relacionats, entre d’altres.

Moltes persones consideren aquest manual com la “Bíblia” dels terapeutes. Però també hi ha detractors que opinen que el DSM no té en compte la complexitat del comportament humà o que estigmatitza els pacients al categoritzar-los en diferents trastorns.

A dia d’avui, el DSM és la guia terapèutica referent per a professionals, pacients i per a la població en general.

Referències:

Descripción general del Manual Diagnóstico y estadístico (DSM) (2019). VeryWellMind.

Pros and Cons of the DSM in Mental Health Diagnosis (2019). VeryWellMind.