L’alimentació i la salut mental
Un estudi analitza l’impacte de la nutrició en la salut mental
Una revisió bibliogràfica recull els nutrients principals que afecten al correcte desenvolupament cerebral i l’impacte que té el dèficit nutricional en trastorns com la depressió.
El cervell és l’òrgan que més energia requereix: absorbeix entre el 20% i 27% de la taxa metabòlica corporal. Per això necessita nutrients per al seu correcte funcionament i desenvolupament. D’aquesta manera, el dèficit de nutrients pot tenir conseqüències en la salut mental. Hi ha estudis que associen el paper dels nutrients amb les manifestacions conductuals i cognitives en malalties com la depressió o els trastorns d’estat d’ànim.
Una revisió bibliogràfica analitza la importància de diversos nutrients en la funció cerebral i el desenvolupament de malalties mentals com la depressió.
La metodologia emprada ha estat una revisió sistemàtica de la literatura sobre els efectes psicològics i neurològics de deficiència de nutrients. Aquests nutrients són: els àcids grassos essencials, el folat i la vitamina B12, els antioxidants, el seleni, el zinc i el ferro.
Primerament, l’anàlisi apunta que una dieta rica en àcids grassos essencials disminueix el risc de depressió, ja que les altes concentracions de DHA (un àcid gras omega-3) augmenten la sensibilitat dels receptors de serotonina, l’hormona de la felicitat.
D’altra banda, s’ha trobat que els pacients amb malalties o trastorns de l’estat d’ànim solen presentar una baixa concentració de folat i vitamina B12, nutrients essencials pel sistema nerviós central.
El seleni també actua com un modulador de l’estat d’ànim: s’ha observat que una deficiència d’aquest nutrient redueix la funció immunitària i els pacients reporten més símptomes de depressió i hostilitat.
Altres estudis han manifestat que els individus amb depressió presenten una menor concentració de zinc en sang. Per últim, s’ha observat que la manca de ferro pot disminuir els enzims necessaris per a la síntesi i funció de la dopamina, serotonina i noradrenalina, la qual cosa pot implicar símptomes com la fatiga, la irritabilitat, l’apatia i la manca de concentració.
Com a conclusió, l’article determina que la deficiència nutricional és freqüent en persones amb depressió i que la millora de l’alimentació pot tenir un impacte positiu en l’eficàcia terapèutica antidepressiva. Tanmateix, també s’afirma que els articles analitzats només han estudiat l’impacte de l’alimentació sobre les malalties mentals en casos amb molta deficiència nutricional.
Referència: