Amb quin perfil de joves treballes?

Treballem amb perfils d’adolescents i joves amb patologia dual, trastorns de conducta que han viscut episodis de fracàs escolar i que tenen certes relacions no gaire sanes, etc.

Per què t’agrada la teva feina?

M’agrada molt treballar amb persones, poder-les ajudar, poder donar cert exemple i cert model a seguir… el tracte personal amb els joves i adolescents que ajudem, poder interactuar dia a dia amb ells, intentar entendre’ls, ajudar-los, la relació que s’estableix amb ells i veure com van millorant i com van progressant.

Quant de temps portes exercint? Què has après?

Porto exercint 8 anys i he après molt. La veritat és que aprens molt sobre la conducta humana, sobre com t’adaptes als canvis (especialment a edats primerenques). També aprens molt sobre tu mateix perquè aquest treball t’interpel·la constantment: tot allò que vols transmetre als nois i noies, si no t’ho apliques a tu mateix és un missatge molt buit i, realment no és una ajuda sincera. Així, aprens molt de les persones i especialment de tu mateix.

“Aprens molt de les persones i especialment de tu mateix”

Quines poden ser les expectatives d’un jove que acudeix a inmens?

Imagino que les expectatives són millorar en diversos àmbits: àmbit acadèmic i educatiu, la relació amb la família i tenir un projecte de vida satisfactori i positiu. Entenc que el que busquen les persones que acudeixen a inmens és millorar en molts àmbits i encarrilar una mica la vida de joves i adolescents que en arribar, es troben una mica perduts.

Què es considera un cas d’èxit?

No tinc molt clara la definició exacta, perquè tampoc tinc molt clara la definició de fracàs. Per a mi una persona que es pot considerar un èxit, independentment de si ha fet un procés terapèutic o no, és una persona que no li fa por equivocar-se perquè si s’equivoca s’aixecarà una altra vegada. El fet que no et surtin bé les coses o que algun projecte no et funcioni com pensaves no és un fracàs, sempre que tinguis l’energia, l’ajuda suficient i la voluntat de deixar-te ajudar per tornar-te a aixecar. Per mi l’èxit està en una persona que té clares les coses, que no es rendeix, que té constància, que si cau intenta aixecar i si no ho pot fer per ella mateixa demana ajuda.

“Per a mi una persona que es pot considerar un èxit, independentment de si ha fet un procés terapèutic o no, és una persona que no li fa por equivocar-se perquè si s’equivoca s’aixecarà una altra vegada”

Què diries a les persones que estan vivint situacions conflictives a causa d’un trastorn de conducta?

Als nois i noies que ho pateixen, els diria que no vegin a totes les persones que els volen ajudar com un enemic. Hi haurà persones que els vulguin ajudar que potser no els donaran els millors consells, o que a nivell anímic no els suposaran una empenta, però estic segur que moltes de les persones que els volen ajudar ho fan de forma sincera i perquè aquesta persona millori, amb la qual cosa els recomanaria que almenys els hi donin una oportunitat.

A les famílies que els toca patir-ho, els diria que no deixin de confiar en el noi o la noia perquè, sobretot en l’adolescència, toca fer molta feina que de vegades que no té molts resultats, però si et rendeixes segur que no hi haurà bons resultats. Els diria que no tirin mai la tovallola, que demanin ajuda, que es deixin ajudar i que no es rendeixin mai pels seus fills.