Amb quin perfil de joves treballes?

Treballo amb joves i adolescents en situació de risc i amb joves amb trastorns conductuals.

Com vas decidir entrar en aquest sector? Per què t’agrada la teva feina?

Porto tota la vida treballant en el sector perquè m’agrada ajudar a la gent, ajudar els xavals. Encara que jo crec que el concepte d’ajuda ha anat canviant amb el pas el temps: no es pot ajudar a ningú que no es vulgui deixar ajudar.

El que m’agrada de la meva feina és que el que ensenyes a les persones és a que s’ajudin a elles mateixes, és a dir, proporciones eines als altres perquè quan arribi el moment, la persona pugui rescatar-les i utilitzar-les per tirar endavant.

“El que ensenyes a les persones és a que s’ajudin a elles mateixes”

Quant de temps fa que exerceixes? Què has après en aquest temps?

Com a educador porto exercint entre 25 i 30 anys. En aquest temps he après sobretot a no posar etiquetes a les persones, ni jutjar-les ni categoritzar-les. Quan t’enfrontes a una persona, el primer que has de fer és oblidar-te del per què hi és, és a dir, no posar d’entrada l’etiqueta que estàs davant d’un trastorn conductual, sinó que tens davant una persona, sigui qui sigui.La segona cosa és que estàs establint una relació en què l’altra persona també té alguna cosa a dir. No només treballes tu per a ell o ella: qui tens davant també té molt a aportar. Tothom té alguna cosa a rescatar al seu interior i per això cal donar-li l’oportunitat de demostrar-ho: això és el més valuós de la meva feina.

“El primer que has de fer és oblidar-te del per què hi és, és a dir, no posar d’entrada l’etiqueta que estàs davant d’un trastorn conductual, sinó que tens davant una persona, sigui qui sigui”

Quines poden ser les expectatives d’un jove que acudeix a Inmens?

L’experiència ens diu que realment qui va a Inmens són els pares, que estan preocupats pels seus fills. Habitualment, les persones amb trastorns conductuals no tenen molta consciència que estan vivint un trastorn. Per tant, les expectatives del jove poden ser que aquí trobarà un lloc on podrà reconduir la seva situació i recuperar-se.

Què consideres que és un cas d’èxit?

En realitat, l’èxit depèn del que tu creguis que és. Si existís una definició estricta de l’èxit, hi hauria molt pocs casos. Cadascú ha de posar-se les seves pròpies expectatives i, per tant, cal donar espai a la persona que té al davant.

Si es posen moltes expectatives d’èxit en la persona, acabaràs veient el fracàs. Per tant, primer cal alliberar-la d’aquestes expectatives i que ell o ella sigui qui s’estableixi la seva pròpia definició d’èxit amb els seus propis elements. Segurament, una de les coses més incapacitants que hi hagi sigui el fet de tenir unes expectatives d’èxit exagerades.

“Segurament, una de les coses més incapacitants que hi hagi sigui el fet de tenir unes expectatives d’èxit exagerades”

Què li diries a aquelles persones que estan vivint situacions conflictives a causa d’un trastorn de conducta?

Les famílies que conviuen amb fills amb trastorns de conducta han de saber que aquests joves no entren dins la normalitat de l’adolescència. Cal justificar certes situacions fins a un punt, i a partir d’aquí recórrer a un professional, algú que en sàpiga d’això.

Als nois, els hi diria que és important que surtin d’ells mateixos, del cercle viciós en el qual viuen, que fossin capaços de veure allò que està provocant la seva conducta al seu voltant i que siguin capaços de demanar ajuda. No obstant això, quan ets tu el que tens el trastorn de conducta és molt complicat veure-ho, amb la qual cosa cal tenir paciència.