Què és el ciberassetjament i quina diferència hi ha amb l’assetjament?

Una de les diferències que trobem és que, el ciberassetjament, es fa per mitjans tecnològics.

A més a més, el ciberassetjament pot ser anònim. Normalment, en el bullying coneixes qui són els agressors; en canvi el ciberbullying et permet l’anonimat, és a dir, que la víctima no conegui l’agressor. Un altre factor diferencial és que el públic del ciberassetjament tampoc saps qui és. La víctima no coneix a tota la gent de les xarxes socials, dels grups de WhatsApp, etc.

D’altra banda, el que tenen en comú bullying i el ciberbullying és que ha d’haver una intencionalitat per part de l’agressor, una continuïtat en el temps i un desequilibri de poder.

El ciberassetjament és més detectable?

Depèn. El ciberassetjament permet l’anonimat. Tu pots crear un perfil fals amb el qual pots anar assetjant. Potser sí que hi ha probes de l’assetjament, però no de qui. Això dificulta identificar qui és l’assetjador.

Les famílies de l’assetjat també reben?

Hi ha diversos estudis que aborden aquest tema. Per exemple, un estudi de Save The Children revela que quasi un 90 % dels assetjats afirma haver-ho verbalitzat a un adult, però un 14% diu que explicar-ho no ha servit de res. A nivell assistencial això crida l’atenció: està bé les víctimes expliquin, però hem de fer que quan ens ho facin, aquesta comunicació sigui eficaç i que, com adults, puguem donar una resposta. A vegades, els pares no tenen prou eines per canviar la situació.

“Un 90 % dels assetjats afirma haver-ho verbalitzat a un adult, però un 14% diu que explicar-ho no ha servit de res.”

Quin tipus de resposta assistencial precisen víctima i assetjador?

En aquest sentit tant assetjadors, com assetjats i espectadors precisen d’una assistència professional en algun sentit, des de clínics fins l’escola, tutors o tallers preventius.

Què es pot fer? Per exemple, intervenir amb un mètode com el Kiva, que s’aplica a països com Finlàndia. Aquest mètode intervé sobretot en l’espectador. Quan parlem de bullying o ciberbullying, parlem de víctima o agressor, però es evident que si no existís aquest espectador, no existiria aquest fenomen.

“Quan parlem de bullying o ciberbullying, parlem de víctima o agressor, però es evident que si no existís aquest espectador, no existiria aquest fenomen.”

 

Aquí ens hauríem de plantejar quines línies de coordinació existeixen en els diferents sistemes que intervenen (l’escola, l’atenció primària o els centres de salut mental infanto juvenils), perquè les conseqüències d’aquest fenomen són evidents per intervenir en tota la població.

Tenim enquestes del nivell de bullying o ciberbullying?

Precisament a la jornada tècnica de prevenció i atenció a adolescents en risc de bullying i ciberbullying  es va presentar un estudi que va fer la Fundació Portal i Amalgama7, realitzat en nens d’entre 12 i 17 anys, és a dir, educació secundaria i post obligatòria.

Les xifres revelaven que un 40% de nens reconeix que en algun moment de la seva vida han patit bullying, i un 14% ciberassetjament. Un 28% dels nens reconeix ser assetjador i un 9% ciberassetjador.

“Un 40% de nens reconeix que en algun moment de la seva vida han patit bullying, i un 14% ciberassetjament. Un 28% dels nens reconeix ser assetjador i un 9% ciberassetjador.”

 

L’estudi de Save The Children a Espanya indicava que la meitat de la població havia patit bullying i un 7% ciberassetjament, per tant, una conclusió que hem de treure és que el ciberbullying es dispara, sobretot en aquestes edats.

El ciberbullying augmenta a mesura que augmenta l’edat dels nens. Tot i que ara a primària ja tenen accés a mòbils i xarxes socials, és a secundaria quan hi ha més opcions i canals per poder incidir en aquest ciberassetjament.

Quines seqüeles pot tenir el bullying?

A nivell psicològic hi haurà seqüeles en la víctima, en l’assetjador i en l’espectador. A la víctima trobem desmotivació, absentisme o abandonament escolar perquè normalment aquesta no vol fer front al problema. També pot patir ansietat, depressió, trastorns del son i, fins i tot, pensaments de suïcidi.

En el nostre estudi, del 40 % de nois i noies que havia patit bullying, quasi la meitat s’havia plantejat deixar d’anar a l’escola i un 5% va deixar d’anar-hi.

Una altra de les qüestions de l’estudi era si havien tingut pensaments de lesionar-se. Dels que havien tingut pensaments d’autolesionar-se, crec un 6 – 5% ho havia fet. Aquí salten les alarmes i ens plantegem fins a quin punt estem davant una situació que és de risc per la salut mental d’aquests joves, i que probablement és perllongarà fins les edats adultes amb les seves conseqüències.

Amb els assetjadors també passa: manca d’empatia, autoritarisme, necessitat de manar i de ser un líder. Els pares de nens que han patit assetjament diuen “si això no ho podem frenar, aquests nens es convertiran en adults que potser a la feina fan mobbing”, un altre fenomen que cal tenir en compte.

S’està abordant bé el tema?

Quan parlem de bullying o ciberbullying parlem d’un fenomen. I el que s’aborda és la simptomatologia que va associada a aquest fenomen.

A nivell social, hi ha cert desconeixement i per tant, hauríem d’avaluar els programes preventius que s’estan duent a terme. És cert que cada vegada més les administracions públiques tenen programes per abordar aquesta situació però, en un determinat moment, cal que hi hagi una resposta per part de l’escola, de la família, de la societat i dels sistemes assistencials.

 

“Cal que hi hagi una resposta per part de l’escola, de la família, de la societat i dels sistemes assistencials.”

L’enquesta de la Fundació Portal apunta que un 10% dels nois que ha patit ciberbullying ha tingut pensaments suïcides: des de el meu punt de vista, una xifra elevada. A partir d’aquí hem de veure si això és “conseqüència de” o si hi ha una patologia de base, però hem d’incidir en els programes preventius. I, seguint amb la línia del mètode Kiva, incidir molt en l’espectador, en reforçar la víctima i en apoderar el grup per poder aturar aquesta situació.

Afecta igual a nois que a noies?

Les estadístiques apunten que normalment en els nois es donen més casos d’assetjament físic, i en les noies és més psicològic: fer el buit o marginar, per exemple.

Les enquestes indiquen que és més elevat el número de nois que han patit bullying, però en canvi, en les noies les seqüeles a nivell psicològic es disparen. Quan se’ls hi pregunta “t’has autolesionat?” o “has tingut intenció?”, les noies dupliquen les xifres dels nois. Hem de poder parlar sobre quin abordatge fem de tot això.

Podeu veure l’entrevista a MªÀngels Feliu a partir del minut 1:11:28 del programa “Badalona Tres 60” del 23 d’Octubre de 2019: